L’annex II del Reglament General de Vehicles, aprovat per Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre, defineix a l’autocaravana com a “vehicle construït amb propòsit especial, incloent allotjament habitatge, i contenint, almenys, l’equip següent: seients i taula, llits i lliteres que puguin ser convertits en seients, cuina i armaris o similars. Aquest equip estarà rígidament fixat al compartiment habitatge. Els seients i la taula poden ser dissenyats per a ser desmuntats fàcilment.”
Aquesta i altres definicions de vehicles són fruit de la transposició de les Directives vigents en la matèria. Concretament la Directiva 2001/116/CE de la Comissió, de 20 de desembre de 2001 per la qual s’adapta al progrés tècnic la Directiva 70/156/CEE del Consell relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre l’homologació de vehicles de motor i els seus remolcs, en el punt 5.1 de la secció A de l’annex II es refereix a l’autocaravana com “tot vehicles especial de categoria M fabricat de manera que inclogui una zona habitable amb l’equip mínim següent: seients i taula, llits que poden formar-se per conversió dels seients, cuina, armaris. Aquest equipament estarà subjecte fermament en la zona habitable; encara que la taula podrà dissenyar-se per a llevar-la amb facilitat.”
El autocaravanismo apareix a Europa a la fi dels anys seixanta del segle passat en països pioners com el Regne Unit, Alemanya, França i Itàlia.Des de llavors el nombre de vehicles ha anat en constant augment fins a superar els cinc milions a Europa. Espanya se suma a aquests països al començament dels anys noranta, i compta actualment amb un parc superior als 400.000 vehicles, als quals se sumen els més de 500.000 que visiten el país al llarg de l’any, la qual cosa dóna idea del mitjà i les necessitats existents.
Un dels múltiples problemes que es troba el caravanista és que no troba a Espanya llocs adequats per al que cerca i necessita per a gaudir del seu hàbitat itinerant.
Els parquings de caravanes són per a una estona; les àrees de servei existents en la seva immensa majoria sense ombres ni serveis són una tortura, l’estada en càmpings no és el que busquen són dos mons diferents, les àrees per a 48 hores tampoc són la solució així que el caravanista necessita un producte específic destinat a satisfer els seus desitjos i necessitats.
Per a això sorgeix:
